La veu dels arbres/ La Voz de los arboles/The voice of the trees/La voix des arbres

Construint un observador de natura/hide al refugi de la Font del Pi.
9 abril, 2019
Article molt interessant de Stefano Mancuso: Las plantas llevan siglos engañándonos”
12 juny, 2019
Mostrar tots

La veu dels arbres/ La Voz de los arboles/The voice of the trees/La voix des arbres

La veu dels arbres! La voz de los árboles! The voice of the trees! La voix des arbres!

Així es titula la nova campanya de conscienciació que inicio des de Biotop Natura.

Em considero una gran amant del món vegetal, una enamorada del seu estudi i comprensió.

El arbres son els grans incompresos del món. Ens donen tot, i a canvi que els hi oferim? Res, però res seria molt. Res seria un pagament molt per sobre del que els hi donem. Ignorar-los seria la millor moneda per pagar. Però no, no els ignorem.

Com diu el botànic, Francis Hallé, “les plantes no tenen ni cap ni cua”. Les plantes son tan diferents a nosaltres que no els podem entendre. Son “extraterrestres”! Si al menys ens paréssim a pensar que les plantes parlem un idioma, encara que diferent al nostre, però no, es que ni pensem que parlen un idioma. Les plantes no parlen, no es comuniquen, no memoritzen, no son intel·ligents, no senten, no es mouen. Que hi ha pitjor que estar en un estat vegetatiu?  Quan caminem per un bosc, respirem les seves paraules aromàtiques, les seves copes ens protegeixen del sol, les seves fulles ens regalen oxigen, les seves arrels retenen la terra per la que caminem, la seva evaporació ens dona humitat i contribueix a que plogui…no es suficient tot això?

Quan marxem del bosc i arribem a casa, la seva fusta ens dona una taula on menjar o un llit on dormir, unes bigues per donar estructura al sostre, una aspirina pel mal de cap, un cotó teixit entre la nostra roba, o una fruita amb la que endolcir el dia.

Si tenim un mal dia i necessitem intimitat i energia el bosc ens obre les portes del seu temple. Els seus arbres, amb columnes que uneixen terra i cel, ens ajuden a interioritzar i veure tot més clar.

Si la nostra inspiració ha caducat, la natura es la nostra millor musa. Una hora de passeig pel bosc es la millor teràpia de restauració i creació artística. Les idees tornen a brullar, el nostre cervell s’uneix al nostre cor, per augmentar per mil el nostre potencial.

Si ens anem a la feina i obrim els ordinadors i ens connectem a les grans xarxes socials, el seu sistema esta inspirat en les connexions radiculars de milers d’arbres planetaris. Quan anem a escriure un esborrany laboral d’empresa, agafem un paper i un llapis i que tenim entre les nostres mans? Fusta i cel·lulosa? 

Si ens estressem a la feina el metge ens diu: “has d’anar a caminar al bosc”, i tornem al bosc, i tornem a caminar entre les seves paraules. Continuem a estar entre arbres.

Podria continuar en aquest interminable bucle, i tot em tornaria a les plantes i els arbres.

Però torno a fer la mateixa pregunta: i nosaltres que els hi donem? Que els hi tornem a canvi?

Suposo que els hi pagarem molt be, no? Amb tot el que ens donen!

Doncs la resposta no podria ser més esgarrifosa i ni més injusta. Els hi donem sobreexplotació, maltractament i destrucció.

He treballat molt amb fauna salvatge, defensant els drets dels animals, lluitant per la seva conservació, i he vist comportaments humans poc desitjables i com els drets dels animals en molts casos quedaven violats i silenciats,  però la veritat que res es pot igualar al maltractament impartit al silenciós món vegetal.

Massacrem boscos sencers, i maltractem les plantes que ens envolten en els nostra dia, a dia, provocant mutilacions sense motiu en jardins i arbres de carrer, sense ni tan sols percebre el mal que els hi estem infligint, simplement com a conseqüència d’una innocent i molt perillosa frase que diu: Si sempre s’ha fet així!

Encara que acceptem que son essers vius, en el millor dels casos, els utilitzem, maltractem i explotem i en la majoria de casos directament els destruïm.  Inclús el seu estudi, en la majoria de casos,  es basa en mètodes destructius.

La pregunta es perquè?

  1. Per la seva inferioritat?

No es mouen,  son essers inerts, “essers en estat vegetatiu”, no son intel·ligents, no senten, no es comuniquen…

  • Per la seva superioritat?  La seva “immobilitat” el fa “superiors”!

La seva regeneració i la seva multiplicació cel·lular els fa quasi immortals. Es poden reproduir a partir d’una sola cèl·lula vegetal  i regenerar cada any els seus teixits.

La fotosintesis els fa autosuficients i no depredadors, no havent de matar per menjar.

La seva immobilitat els fa ser uns boníssims comunicadors tant a curta, com a llarga distància, amb un llenguatge basat en colors, olors, i sons, que els proporciona elaborades estratègies de seducció, manipulació, defensa, aliança, atac…

Son menys fràgils que els animals perquè no tenen òrgans vitals, sinó que una planta es una gran colònia descentralitzada, en la que cada cèl·lula es autònoma i pot assegurar totes les tasques que la planta necessita fer.

Son més lliures perquè poden ocupar nous espais sense ni tan sols ser vistes. El seu aparent no moviment es converteix en el seu aliat.

Son intel·ligents i tenen memòria,  sentint, acumulant informació i triant entre una acció o un altre.

Stefano Mancuso, creador del concepte de neurobiologia vegetal, inclús va encara més lluny, considerant les cèl·lules vegetals com a “neurones”, les quals connectades totes juntes, funcionarien com el nostre cervell, o com una gran xarxa interconnectada.

Han aconseguit tot allò que els humans fa segles anhelem . Saben crear-se l’aliment de forma indefinida, creen un aire respirable, treuen CO2 i donen O2, tenen accés a la immortalitat i a la eterna joventut, no necessiten desplaçar-se per viure, creen teixits, com la fusta,  d’una extrema qualitat i no superable pels humans, tenen formes de bombejar l’aigua que encara desconeixem…!

  • Per la seva diferencia?

No tenen una forma que puguem identificar com “dels nostres”.

Tot ho fan diferent.

El ser tan diferents a nosaltres, i a l’hora al ser tan fàcils d’atacar sense formes evidents de defensa, sense crits, ni contra atacs, i sobre tot, SENSE DRETS… això ens ha donat i ens dona el dret a la VIOLÈNCIA ACCEPTADA cap a elles!

Reflexió-conclusió:

Tot això els fa mes forts, més immortals, més adaptables, més autosuficients,… que nosaltres?  El que fem els humans amb les plantes, no us recorda a alguna altre situació? l’humà no te la capacitat o l’instint de voler destruir o dominar allò que pensa que li pot superar, a allò que li fa por, a allò que es més fort? L’humà no sap trobar el punt feble de tot allò que considera una possible competència per poder dominar-ho, domesticar-ho, sotmetre’l i poder així en treure profit?

No creieu que poder ha arribat l’hora de defensar els drets de les plantes?

Isabel Verdaguer Foz

Campanya “La Veu dels arbres”

Associació BiotopNatura

Facebook
Instagram